vibracions: d’agost 2017

dilluns, 28 d’agost del 2017

UNITAT 7 -EL SO ACÚSTIC

Els instruments acústics són uns objectes dissenyats perquè sonin quan se'ls aplica una acció com bufar, rascar, fregar, percudir o pinçar. Els instruments són la veu de la música.

Com es fa el so?
Accions sonores

Quins instruments pincen, freguen, percuteixen o bufen? Els de oercussió i piano, els de vent, els de corda i l'arpa, guitarra i altres de corda?

L'Orquestra sinfònica

Observa què fa cada instrument
Ruslan i Ludmila.M.Glinka

El director d'orquestra
Obertura de Ruslan i Ludmila

Observa com les diferents seccions de l'orquestra es van passant el paper de solista:

Cappriccio italiano.P.I.Txaikovski

Els instruments de corda.
Aquesta és la secció més nombrosa de l'orquestra sinfònica. El so s'obté mitjançant la vibració de la corda en fregar-la o pinçar-la. Tots tenen una caixa de ressonànca visible. Els més aguts més petita i els més granjs més gran.

Mix d'instruments de corda

Els instruments de vent-fusta.
Els instruments de fusta tenen varis timbres perqupe tenen diferents embocadures. La flauta travessera té un bissell. Es bufa indirectament el L'oboè, el fag i el corn anglès tenen dues canyes.

El clarinet i el saxofon tenenuna canya que es colla a l'embocadura.

Mix instruments de vent-fusta

L'Arlesienne. G.Bizet Cançó venezolana
Hi ha sons que e fonen i que es contrasten.Contrast solista .acompanyament.
Valora el tempo de la línia melòdica,

lRêverie Russe.E.Cavallini
Fusiona dos instruments de vent-fusta, la flauta travessera i el clarinet i ho contrasta amb el piano

Mix Instruments de Vent Metall

Els instruments de vent metall estan construits amb diferents aleacions de metall i tenen la funció de donar potència sonora a les composicions. Sonen bufant. No tenen forats com els vent-fusta.Tenen claus i pistons per fer les notes que no surten fent pressió. Una trompeta té tres pistons, el pistó de més amunt puja un to la nota que surt, el del mig to i el de baix un to i mig.
En les embocadures dpaquests instruments només es recolzen els llavis.
Mix instruments de vent-metall

Instruments de percussió

Percussió determinada Dansa de la fada de sucre. El Trencanous.P.I.Txaikovski
El carnaval dels animals
Les timbales. Així parlà Zaratustra
Percussions variades

Campanes tubulars Carrilló
Timbales Caixa
Caixa xinesa Castanyola
Vibràfon Pandereta

Els megàfons serveixen per amplificar el so.
Fixeu-vos en aquest invent que han dissenyat uns estudiants d'Estonia, el país dels boscos:

dimarts, 22 d’agost del 2017

Impressionant vídeo dels Ok Go:

diumenge, 20 d’agost del 2017

Unitat 1-SO, SOROLL I SILENCI.

Què és el so?

El so és una vibració que es transmet a través de l'aire en forma d'ona, d'una manera similar a les ones que es formen sobre de l'aigua quan hi cau una gota o una pedra.

L'oïda humana no pot sentir els sons inferiors a les 20 vibracions per segon, que s'anomenen infrasons, ni els superiors a les 20000 vibracions per segon, els ultrasons.

La música es compòn de sons i temps, que poden ser també sorolls i silencis.

La freqüència del so

Quan més aigua posen en una copa, sona més agut o més greu?

L'OÏDA I L'AUDICIÓ

L'interior de l'Oïda

Quèquicom:El miracle de sentir-hi.

La Marta s'ha sotmès a una operació quirúrgica, li han practicat un implant coclear. Ara ja hi pot sentir!

Sons naturals. Mix

Sons organitzats.Mix.

LES CARACTERÍSTIQUES DEL SO

La DURADA del so

Dansa hongaresa nº 5, J. Brahms

Els sons poden ser llargs o curts

La INTENSITAT del so

Dansa eslava nº8, A. Dvorák

Vídeo Dansa eslava

Els sons poden ser forts o fluixos

L'ALTURA del so

Great Litany.Anònim

Concerto pour une (deus) voix. Saint-Preux

Vídeo. Concerto pour une (deux) voix-Saint-Preux

Els sons poden ser greus o aguts

EL TIMBRE del so:

El compositor fa servir els sorolls d'una màquina d'escriure, però es converteixen en sons musicals perquè els ha organitzat amb una intenció expressiva. També se sent els instruments d'una orquestra

The Typewriter Symphony. L.Anderson

Els instruments o aparells que produiexen el so.

EL SOROLL

El soroll és un so no desitjat i molest pel que els sent. Així,que el que per alguns és soroll per altres pot ser música.

El que si que sembla clar és que hi ha sorolls que molesten gairebé a tothom i que a tots ens semblen soroll, mentre que altres sons, encara que siguin molt gorts, els vivim com a no desagradables en molts moments.

La contaminació acústica

Webquest Paisaje sonoro

A la pàgina següent, anomenada Environmental Noise creada pel govern de Hong Kong, a la república xinesa, se'ns ofereixen diferents recursos per entendre la contaminació sonora com a qüestió derivada de la intensitat dels sons.

Contaminació sonora

El cas de les audioguies de Girona

Vídeo. Veure el so

El soroll integrat en una sintonia:

The Twilight Zone. M.Constant

EL SO NATURAL I EL SO ORGANITZAT

La música està composta per sons, sorolls i silencis que tenen durades, altures, timbres i intensitat diferent. Quan el so està organitzat és quan parlem de música.

Sons que no pretenen ser música

Sons organitzats per l'ésser humà amb fnalitat musical i expressiva

El piano preparat de John Cage

John Cage (1912-1992) va ser un compositor nord-americà molt destcat per la seva capacitat d'experimentar, no només amb la música, sinó també amb els sons i amb la manera de produir-los, i també per com relacionava la música amb l'activitat d'escoltar.

Tots els fragments ques escolaterem estan interpretades per un piano preparat. Es tracta d'un piano normal, però entre les cordes s'hi han introduït tot tiùs d'objectes (gomes, claus, clips) que transformen el so i produeixen unes sonoritats molt diferents

El silenci

John Cage explica en un llibre que una vegada que va entrar en una càmara anecoica, un recinte laboratori dissenyat per fer-hi experiments en un ambient on no es produeix cap so. Quan parles qun ets dins, sembla que les paraules pesin i caiguin de patac a terra.

Cage va escoltar amb molta atenció i va arribar a la conclusió que ,algrat tot, sentia dos sons: un d'agut i un de greu. Quan va explicar-ho als científics, li van dir que el greu provenia de la circulació de la seva pròpia sang, i l'agut, al funcionament dels eu sistema nerviós. Cage va arribar a la conclusió que "el silenci no existeix".

Anàlisi de l'últim mohicà amb instruments:

LÚltim mohicà

Romeu i julieta de N. Rota:

Romeu i Julieta .N. Rota

Unitat 2-LA VEU

La veu és el so que emet el cos humà en forma de paraules o de música.
La veu sona quan posem en marxa l'aparell fonador. localitzat al cap i al tronc:els pulmons, les cordes vocals. les cavitats del cap i la boca.
El centre de cotrol de la veu està situat a la laringe.
La sortida habitual del so és la boca, però també surt pel nas.

Òrgans de la fonació

El diafragma

Parts de l'aparell fonador

Com es fa la veu?

La veu es fa amb la musculatura del diafragma:s'impulsa l'aire quan surt dels pulmons cap a les cordes vocals. Les cordes vocals són uns músculs, com uns llavis molt flexibles que vibren obrint-se i tancant-se enpassar l'aire.

Com funciona la laringe i les cordes vocals

La veui i les cordes vocals

LA VEU CANTADA

El color de la veu

Cada persona té una veu diferent, com té un cos i una cara diferent.

Veu ronca, nasal, plena, alterada digitalment

La veu natural

La veu que tenim cadascú de nosaltres quan cantem.

Up where We Belong

La veu impostada

La veu impostada no ens surt automàticament quan cantem, s'ha de treballar. aquesta veu s'aconsegueix desenvolupant certes musculatures, com ho fan els esportistes. Per tenir potència de veu s'ha d'augmentar la capacitat pulmonar, enfortint el diafragma, treballar les cordes vocals i fer servir cadascuna de les cavitats del cap coma ressonadors-amplificadors. Canten amb vibrato.

La reina de la nit. La Flauta Màgica. W.A.Mozart

Les tessitures de les veus humanes

Les veus blanques són les veus infantils, que encara no s'han difrenciat entre veus d'home i veus de dona.

Tuba Mirum. Rèquiem . W.A.Mozart

Veus blanques.Caresse sur l'ocean. B. Colais

LA VEU PARLADA

Cantar i parlar són dues possibilitats de la veu humana.

Quan es parla , es dóna a la veu un ritme i una entonació que depenen de la intenció del missatge que es vol transmetre.

Quan es canta, en canvi, la veu ha de seguir el ritme i la melodia fixats pel compositor/a de la peça.

En la veu parlada, que és la nostra principal eina de comunicació, els elements que cal tenir en compte són: Una respiració correcta, una dicció clara i una bona expressió.

ANEM MÉS ENLLÀ

Bobby Mc Ferrin utilitza el cos com a transmissor de la veu, les ressonàncies de la cavitat bucal, les cordes vocals , els llavis, la llengua...etc en definitiva tot el cos com a un instrument:

Meredith Monk:

Què és el beatboxing?

ELS CONJUNTS VOCALS

Un conjunt vocal és un grup de cantaires que interpreten conjuntament música vocal.Aquests conjunts poden ser a capella o amb acompanyament instrumental.

Les obres que canten poden ser monòdiques o polifòniques. Quan el conjunt vocal està format per només veus masculines o només veus femenines s'anomena conjunt de veus iguals.

També hi ha el conjunt de veus mixtes,quan hi ha veus masculines i femenines.

El quartet mixt és un grup de quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix). I l'octet mixt, doblant les veus anteriors. El conjunt de cambra més petit és el cor de cambra (de 9 a 20 cantaires). Una coral és més gran. L'Orfeó és una agrupació de veus mixtes encara més gran.

https://www.slideshare.net/elibete/la-veu-openoffice

Unitat 3- PULSACIÓ, MOVIMENT I COMPÀS

La pulsació podríem dir que és el batec periòdic i regular de la música, que permet mesurar el ritme.És com el cor. La pulsació és necessària per poder ballar la música i perquè tots els músics toquin alhora.

La sensació rítmica bàsica que sentim quan escoltem música s'anomena pulsació.
La pulsació també és típica de la parla.

La pulsació

Pulsació marcada

Pulsació marcada Up town girl. B. Joel

Penny Lane The Beatles

Acompanyarem la cançó de Penny Lane amb un obstinat de percussió corporal segons el codi que et passaré a continuació. Cal que el ritme interpretat i la pulsació de la peça coincideixin.

Pulsació amagada

Happy feet 2. Lord of the dance

Les músiques organitzades sobre una pulsació són de ritme mesurat. De les que no n'estan, es diu que segueixen un ritme liure.

Audicions:

Joc vocal inuit
Introducció a un raga (música de sitar del nor de la Índia)
Joc percussiu bàsic (txalaparta)
Música per a Shakuhachi (Japó)
Hyojo Netori (Gagaku. Música imperial del Japó)

Mwashah (música clàssica àrab)

Canvis graduals de pulsació

Dansa Hongaresa num. 5. J. Brahms

Canvis graduals de pulsació (Ritardando, accelerando)

Música de videojoc

El tempo

El tempo és la velocitat de la pulsació amb què e toca una obra musical. Seria la velocitat de la pulsació i es mesura amb un metrònom.

El tempo d'indica al començament de la partitura amb paraules o números.

Largo o lento-------Molt a poc a poc
Adagio-------------...A poc a poc
Andante i moderato------------Tranquil.lament
Allegro-----------------------------Ràpid
Vivace o presto------------------Molt ràpid

Trish-trash polka J. Strauss

Adagio. Secret garden

Sinfonia nº, 101, El Rellotge Haydn

Vídeo tritsch tratsch polka

Interpreta la pulsació estable: Inter-city Stomp

Compàs: Binari, ternari i quaternari

Segons l'accentuació de les pulsacions hi ha compassos bnaris, ternaris i quaternaris.

Amélie. Y. Tiersen

One more night. Maroon 5

Marxa Radetzky J. Strauss

El compàs 6/8

Els compassos que hem vist fins ara són simples. També hi ha compassos compostos, com el 6/8.

Sinfonia nº6, La Pastoral. L.v.Beethoven

http://www.editorialteide.com/2015/musica1esocat/audios/u2/u2_v03.html

Erin Shone The Corrs

Compassos combinats

És una combinació de dos compassos diferents. Soi combinem un 3/4 i un 2/4, tidrem un 5/4

Living in the past, J.Tull

Babylon.D.Gray Semicorxeres com a base

Unitat 3 (2)- EL RITME MUSICAL

A veure què et sembla aquesta peça de Mozart La Marxa turca, interpretada amb ritme de palets xinesos.

Cups by Ana Kendrick:

Taula d'equivalències

És qüestió matemàtica, cadascuna val el doble que la següent i la meitat que l'anterior.

El puntet

El puntet allarga la meitat de la figura rítmica al qual va associat. Si la negra val un temps, el puntet val un i mig.

La següent audició està plena de notes amb puntet:

Balada de Mackie Navalla. K.Weill

La següent audició té acompanyament de semicorxeres

Babylon. D.Gray

I la següent té el motor rítmic amb corxeres:

What we need is a Hero. A. Silvestri

Aquesta té un obstinat rítmic de corxera i sues corxeres:

Conquest of Paradis.Vangelis

Image result for corxera i dues semicorxeres

La síncope i el contratemps

La síncope i el contratemps són maneres de donar més ritme a les cançons.

La síncope arrossega dues notes d'un temps a un altre i s'ha de tocar amb una mica més d'atac que les altres:

El contratemps, es menja la primera part de cada pulsació amb una pausa.

Audició amb contratemps:

Syncopated Clock.L.Anderson

Audició d'un Ragtime:

Rivercoat Rag. Popular

Un metrònom online:

www.metronomeonline.com

El circle circassià

El Cercle Circassià

Origen: Anglaterra

Època: fi del segle XIX

Recopilat per Maud Karpeles

Música: jig o reel de 32 compassos

El “nostre” cercle circassià forma part de la gran família dels mixers (és a dir, danses amb canvi de parella) entre els quals s’han de distingir els següents grans tipus: big circle (ex: cercle circassià), big set (“la xampanya”), sicilian circle, threesome i double sicilian circle. Però tot això ho deixarem per a propers dies! Avui ens dedicarem al cercle circassià.
Tal com el practiquem, el cercle circassià és, en realitat, la segona part d’una dansa que va recopilar en Maud Karpeles en el comtat de Northumberland.
La dansa original recopilada consta d'una primera part en forma de sicilian circle, encadenada amb una segona part de tipus big circle. És clar que l’encadenament de les dues parts (sicilian circle + big circle) feia la dansa més complexa. En realitat, el que nosaltres anomenem "cercle circassià " correspon només a la segona part de la dansa, és a dir, al "big circle".

Unitat 4-LA MELODIA

La melodia és el joc que s'estableix entre sons que es van succeint en el temps amb diferents altures ritmes.Aquesta successió de sons forma una línia melòdica.

El disseny de la línia melòdica

A la següent audició hauras de distingir quina de les melodies de la partitura sents, segons el dibuix de la linia melòdica (trencada, ondulada, direccional o repetida).

Línies melòdiques

A l'Edat Mitjana, els monjos dels monestirs cantaven el cant gregorià, que es caracteritzava per moure's dins una línia melòdica plana, és a dir, mo feia salts amb la veu i cantava sempre notes properes. Aquí en podeu veure una imatge: