dimecres, 22 d’agost del 2018


2ESO.UNITAT 5: La tecnologia musical


A la prehistòria

Les primeres tecnologies aplicades a la música daten de la prehistòria, quan els humans primitius feien sorolls amb fustes i pedres i feien xiulets per atreure la caça. Més endavant, el ritme es va anar organitzant i els xiulets van passar a ser flautes que podien fer diferents notes formant una línia melòdica.

Els materials per fer les flautes eres els ossos llargs i resistents de diferents animals: els de les ales d'ocells grossos com el voltor, fèmurs de mamífer jove i ivori dels ullals dels mamuts.

Les eines eren objectes punxants per foradar els ossos. Se n'han trobat prop de les flautes i s'ha comprovat que servien per fer els forats.

L'home prehistòric vivia en coves o en balmes. S'han trobat flautes en diferents coves a Europa, alc entre de l'habitatge, prop del foc. Això fa pensar que la música tenia un paper important a la vida d'aquells humans i que amb la música es socialitzava i es teixien relacions socials.

Escolta com sonen les flautes prehistòriques:

Flautes prehistòriques 


Barreja de tecnologies 

Yoshida brothers és un duet compost per dos germans que toquen el shamisen, un instrument tradicional japonès. Són uns musics molt creatius que fan servir instruments folklòrics barrejat amb nous instruments i sonoritats electròniques .

Kodo. Remix. 

POts seguir el musicograma amb el dit (foto)


Els instruments de vent-metall: inicis i evolució

Inicis

El pas de l'edat de pedra a la dels metalls va ser molt important per a l'avenç de la humanitat. Amb l'invent de fondre els metalls i donar-los forma, passem de la prehistòria a les civilitzacions de l'antiguitat, com la d'Egipte i després Roma, grans imperis on l'us dels instruments de vent-metall era important.

El coure era el primer metall que es va poder fondre però era molt trencadís, així que es va passar a fer l'aliació de dos metalls, el coure i l'estany. També s'utilitzava el bronze.

En un principi, les trompetes no tenien embocadura i es tocaven parlant o cantant per un extrem, s'amplificava el so per la forma de campana final. No va ser fins que es va inventar l'embocadura que van poder fer diferents notes al bufar.

La funció dels instruments de vent-metall era d'avís: pregons, arribades d'algú important, jocs olímpics i batalles. 


Trompetets de l'antiguitat 


(text trompetes de tutankhamon)

Qüestionar:

Quants anys tenen les trompetes de Tutankhamon?
Quan les van descobrir?
On?
De quins materials estan fetes?
Les toquen habitualment?Per què?
Quan la van robar, una de les trompetes?
On es va trobar la trompeta robada?




Tots els instruments de vent-metall provenen de les trompetes egípcies i dels clarins romans:

Materials: des del segle XIX fns a l'actualitat tots els instruments de vent-metall es fabriquen amb llautó, que és un aliatge de coure i zinc. El llautó és daurat i té una propietat molt important, no deixa creixer ni virus ni bacteris ni fongs (pensa que es posen a la boca).


Tecnologia:Per que`no fossin tants llargs, a l'antiguitat es va pensar de corvar les trompetes. Al segle XIX s'introdueixen les vàlvules, que permeten allargar o escurçar el cosmitjançant comportes que tallen l'aire dins el tub.


Al segle XX la trompeta s'ha introduït en el món del jazz, amb sordina o sense i ala música moderna: salsa...


Oleo, M.Davis. La trompeta de jazz 

Aixeca la mà quan sentis la trompeta  (amb sordina).

La trompeta pot fer notes molt curtes i ràpides?

Torna-la a escoltar i aixeca la mà quan sentis la bateria

Escolta-la per tercera vegada i aixeca la mà quan sentis el piano fent l'acompanyament d'acords. 


Els instruments de vent-fusta: dels forats a les claus.


Els instruments de vent-fusta es bufen de diferents maneres
En principi són de fusta, però la flauta travessera és de metall i el saxo també

Al principi tots els forats es tapaven amb els dits però a partir del segle XX s'introdueixen un mecanismes, les claus, que tapen els forats i donen més possibilitats de tapar i buscar nous sons.


La flauta és l'instrument més antic de la familia i pot ser travesssera, on l'aire entra bufat sense cap conducte o la flauta dolça on l'aire entra i xoca contra un bisell.

L'oboè, el corn anglès i el fagot sónde doble canya, el so surt més tremolós.

El clarinet és d'una canya i es va inventar durant la Revolució Francesa.

El saxo es fa servir molt en el jazz.


The Godfather Waltz. Instruments de vent de pel.lícula 




Els lutiers i les cordes

Els lutiers són els professionals que utilitzen tecnologies de la fusta per a construir els instruments de corda. N'hi ha de corda pinçada, fregada i el piano, que és de corda percutida.

Corda pinçada

L'arpa  s'utilitzava ja a Mesopotàmia i Egipte, després passa a Grècia , Roma i a l'Edat Mitjana. A l'Edta Mitjana s'utilitzava per fer melodies. Al segle XVIII s'hi posen pedals i sostinguts i bemolls

La guitarra clàssica o espanyola, té una caixa de ressonància i sis cordes, derivat del llaüt medieval.

El clavicèmbal  
 S'utilitza molt durant el Barroc per a fer acompanyaments, Té tecles que es pincen, com unes pues.


A la Polinèsia, a l'illa de Pasqua no tenien instruments de corda fins que van arribar els immigrants portuguesos i van portar una petita guitarra de quatre cordes similar a la que es toca a les Canàries. L'Ukelele s'ha fet famós a tot el món acompanyant la cançó Over the rainbow


Over the rainbow. H.Arlen 
L'Ukelele acompanya molt bé la veu.




Corda fregada

Corda percudida

La història de la reproducció musical

TASCA 1: Mira't atentament aquestes diapositives que parlen sobre l'enregistrament del so, i respon a la llibreta les següents preguntes. Pots complementar la informació amb l'apartat referent a la gravació del so de les pàgines 73-74 del llibre de música. ACTIVITAT EN PARELLES

1. Dibuixa una ona sonora aguda i una greu.
2. El so es transmet de forma transversal formant ones concèntriques. Què passaria si es transmetés només en línia recta?
3. Quina diferència hi ha entre un to -so afinat- i un soroll, pel que fa a l'ona sonora?
4. Quina és la principal diferència entre el fonògraf d'Edison i el gramòfon de Berliner? Explica amb les teves paraules com funcionaven aquests aparells.
5. Quina fou la gran avantatge del gramòfon respecte del fonògraf?
6. Què no podríem fer si no s'hagués inventat mai el micròfon?
7. Sabries dir quants minuts de música hi caben dins d'un disc de vinil?
8. Què volen dir les sigles LP? Per què li van posar aquest nom?
9. Què vol dir que el so és esterofònic?
10. Quan es van començar a comercialitzar els primers CD's?
11. I els primers CD's regravables?
12. Quina millora suposa l'MP3 respecte el format digital (WAV) dels CD?
13. Quina diferència hi ha entre el DVD i el Blu-ray. Explica-ho amb les teves paraules (pots consultar aquí). 

TASCA 2: a respondre les tres preguntes en forma de comentari al blog. ACTIVITAT INDIVIDUAL


- Pregunta als teus pares quins sistemes de gravació i reproducció han conegut i utilitzat fins ara.
- Fes la mateixa pregunta als teus avis. Què recorden? Com escoltaven música els seus pares? i els seus avis?
- Creus que hi ha hagut molts canvis en els últims anys? com t'imagines que poden ser els sistemes de gravació i reproducció d'aquí a 50 anys?

Us adjunto unes fotos que m'ha passat la Meritxell de 1B, on hi apareixen diferents aparells de reproducció o gravació de so i que volia compartir amb tots vosaltres. Gràcies Meritxell!







 L'Electrònica i la música 





dilluns, 20 d’agost del 2018

2ESO

UNITAT 4:ELS ESTILS MUSICALS




Els estils musicals 

Estils i subestils 



 
2ESO: UNITAT 3: MÚSICA I HISTÒRIA


ACTIVITAT:

Dels grans periodes de la Història de la Música, hauras de realitzar un Time Line (pots utilitzar el Dipyti) sobre un període de la història de la música. S'haurà d'exposar a classe.

De tots els periodes treballats se'n farà un exàmen.

EDAT MITJANA (s.V-sXIV)

  • Mira un fragment de la pel·lícula EL NOM DE LA ROSA
Clicla el següent enllaç: 





I la música?
  • La història de la música a Occident arrenca, en la pràctica, quan la música comença a escriure’s (segles X – XI). De la música anterior només en queden testimonis dispersos: referències de llibres antics i algunes escenes en pintures, escultures o ceràmica. L’absència de partitures fa impossible reconstruir-ne el so.
  •  Els grans avenços en la notació –escriptura musical- i el llenguatge musical es van produir en l’àmbit de la música religiosa, sobretot al començament. Això es degut al fet que la vida cultural es concentrava en els monestirs: els monjos eren pràcticament les úniques persones que sabien llegir i escriure.   
  • La polifonia (composició a diverses veus) va sorgir de compositors inquiets al servei de l’església. És curiós constatar com el desenvolupador de la música polifònica coincideix amb la verticalitat i l’esveltesa de l’arquitectura gòtica.
  • També hi havia música a la cort: entre la gent de les classes poderoses (nobles i senyors feudals) va sorgir el moviment trobadoresc, del qual es conserven algunes partitures.
  • La resta de la societat, ocupada a subsistir, no tenia temps de preocupar-se d’anotar ni de cuidar la seva música-


Característiques de la música monòdica religiosa : el cant gregorià

  • El cant gregorià és monòdic (consta d'una sola línia melòdica), també anomenat cant pla  TEXTURA
  • És a capella (sense acompanyament instrumental) TIMBRE
  • El text és en llatí, la llengua oficial de l'imperi romà que es va estendre per Europa. TEXT
  • La música està al servei del text amb ritme lliure.
  • El seu ritme és flexible
  • El moviment és lent, sense presses, sense pulsació marcada
  • És cantada per homes.
  • La melodia surt de forma natural -cant sil·làbic- o entretenint-se en algunes síl·labes per ornamentar-les -cant melismàtic.
  • Cant anònim NO ES CONEIXEN ELS COMPOSITORS
  • És un cant que convida al recolliment i és relaxant. CARÀCTER

El Cant gregorià
Les melodies gregorianes s'escrivien en tetragrames.


El nom de cant gregorià també rep el nom de cant pla pel dibuix de la seva línia melòdica (amb pocs salts i un àmbit molt reduït). La seva estructura no està regida per la música sinó pel text. Pot tenir tres estils segons la relació que hi ha entre les notes i les sil·labes:  
1.sil·làbiques (cada síl·laba una nota), 
2.salmòdiques (diverses síl·labes una nota, els salms en són un exemple) i 3.melismàtiques(a una sil·laba del text li corresponen més de quatre notes de la melodia).
 


Característiques de la música profana de l'Edat mitjana:

A part de la música religiosa, en sorgí una altra de més lleugera que el poble feia servir per divertir-se, comunicar-se o ballar. Es coneix amb el nom de música profana.

L'escrivien els trobadors, que són poetes i músics cultes  refinats que canten en el seu idioma els ideals cavallerescos del moment:l'amor a una dama, l'honor, la fidelitat a un rei o a un senyor feudal, la guerra...Els trobadors  rebien diferents noms segons la llengua que empraven: trobadors, en occità o llengua d'oc; trouvères, en llengua d'oïl o francès, i minnesänger, en alemany. 


També hi havia músics ambulants que anaven d'un castell a l'altre interpretant el que havien composat els trobadors. Aquests músics ambulants eren els joglars, que a més de músics, eren cantants, rapsodes, acròbates, prestidigitadors  comediants, etc. i eren mal vistos per l'església perquè atreien l'atenció del poble.

Les característiques de la música profana són:

  • És melòdica (les melodies tenen una extensió de sisena a vuitena)
  • És monòdica, en general sil·làbica.
  • El ritme pot ser regular o lliure.
  • El text és en llengua vulgar (occità, francès o alemany), no en llatí.
  • El tema preferit és l'amor cortès,
  • És modal. (derivat dels antics modes grecs)
Tant m'abelis joys et amors et chans  (tant m'agraden les alegries, l'amor i el cant...)

Exemples de tipus de música :
Ara mira aquest enllaç :
http://grups.blanquerna.url.edu/m38/2/index.htm

Clica aquest enllaç i podràs sentir la partitura que has analitzat:
http://www.noteflight.com/scores/view/5795400a904de525302fb49cd10cc8ad2b35874c
La textura musical
:

Inicis de la polifonia (segles IX-XII)

Les primeres formes polifòniques són:

·L'organum: A la melodia gregoriana, se li afegeix una veu inferior, formant intervals de 4a o de 5a.
·El discantus: Melodia gregoriana, que avança en moviment contrari, és a dir, si una veu puja l'altre baixa.
·L'organum florejat: A cada nota de la melodia gregoriana li corresponen diverses notes de la melodia organal.

Exemple d'un organum florejat.


FINALMENT: INSTRUMENTS MEDIEVALS.

CORDÒFONS: Llaüt, saltiri, arpa, viola de mà..
AERÒFONS: Flauta de bec, orgue portatiu, xirimia, trompeta..
IDIÒFONS: Sonalls, campanes, pandereta..
MEMBRNÒFONS: Timbal, tamborí..


Fotografía d'un saltiri, de l'època.



 RENAIXEMENT (1400-1600)

per tocar:
Branle de Borgonya
Propiñan de Melyor. Cançoner de la Colombina. Anònim. 
LA Mourisque. T.Susato

  BARROC (1600-1750)



 per tocar:

CLASSICISME (1750-1810)

ROMANTICISME (1810-1890)













SEGLE XX

Fly me to the moon